El Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) publica el Cinquè Informe d'avaluació sobre el canvi climàtic (AR5).

 

"No hi ha pla B perquè no hi ha un altre planeta". Així de contundent era l'afirmació del president del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic, Rajendra Pachauri, a la presentació del nou informe que s'ha fet a Copenhagen.

 

El IPCC, creat en el 1988 per l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, s'encarrega de dur a terme estudis periòdics, destinats als polítics, sobre l'escalfament global i el canvi climàtic, les seves conseqüències i possibles maneres de frenar-lo.

L'informe resumeix el treball que durant 6 anys han realitzat 830 científics i és el més complet que existeix relatiu al canvi climàtic. En ell es plasma la situació actual de la Terra, què o qui ha fet que s'arribi a aquest punt, les conseqüències que es viuran en un futur i com es pot frenar l'impacte ambiental sobre el planeta.

 

Durant la presentació de l'informe, Thomas Stocker, copresident del Grup de treball de l'IPCC va dir: "l'atmosfera i l'oceà s'han escalfat, els volums de neu i gel han disminuït, el nivell del mar s'ha elevat i les concentracions de diòxid de carboni han augmentat fins a nivells sense precedents des de fa, almenys, 800 000 anys ".

Amb tot això es confirma que el canvi climàtic és un fet derivat de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i altres accions dels éssers humans que han estat les majors causes de l'escalfament, estudiat des de mitjan segle XX.

 

De l'estudi també es pot afirmar que el canvi climàtic, encara que és un fenomen global, no afecta a tots per igual. El seu conseqüències, ja siguin per la ubicació geogràfica, pel grau de desenvolupament industrial i social o per l'exposició als fenòmens més extrems que causa el mateix escalfament, són bastant desiguals i, en general, les societats i els pobles amb menys recursos són els que més estan patint i patiran el canvi climàtic i, probablement, siguin els que menys culpa tenen ja que són els que menys influeixen.

 

El president de l'IPCC, R.K. Pachauri explicava: "Moltes de les persones més vulnerables al canvi climàtic a penes han contribuït i contribueixen a les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

No serà possible afrontar el canvi climàtic si els diferents agents anteposen els seus propis interessos de forma independent; només s'assoliran resultats positius amb respostes col·lectives, en particular de la cooperació internacional "

Però el AR5 no vol dibuixar un futur pessimista i ressalta que encara disposem de prou ciència i tecnologia per adaptar-nos als efectes del canvi climàtic i, el que és més important i hauria de ser més immediat, podem mitigar les seves conseqüències. Afirma Pachauri: "Tenim els mitjans per limitar el canvi climàtic. Les solucions són moltes i permeten el continu desenvolupament econòmic humà. Tot el que necessitem és voluntat de canvi, i confiem que aquesta voluntat estigui motivada pel coneixement i la comprensió de la ciència del canvi climàtic ".

 

L'informe afirma que una economia sostenible, amb baixes emissions de carboni, seguiria sent una economia pròspera. Si no es fes res, el consum, que és l'indicador del creixement econòmic, creixerà entre el 1,6 i el 3% anual al llarg del segle XXI. Amb una economia amb menys emissions que permetés limitar l'escalfament a 2ºC, aquests índexs només es reduirien al voltant de 0,06 punts percentuals.

 

En comparació amb l'imminent risc d'impactes irreversibles del canvi climàtic, els riscos de l'economia sostenible són molt raonables, però cal actuar ja. Si no hi ha un canvi global abans de 2030, augmentaran els reptes tecnològics, econòmics, socials i institucionals i això farà que la temperatura del planeta es dispari.

"No ens queda gaire temps abans que la finestra de l'oportunitat de romandre al marge dels 2 ºC d'escalfament es tanqui", avisa Pachauri i afegeix: "Per tenir bones possibilitats de romandre per sota dels 2 ºC a costos raonables , hauríem de reduir les emissions entre un 40 i un 70% a nivell mundial entre 2010 i 2050, i disminuir fins a un nivell nul o negatiu en 2100. Tenim l'oportunitat, i l'elecció és a les nostres mans ".

 

Veure resum de l'informe

pdf