La Comissió Europea ha publicat aquest document en el qual la Comissió portava treballant diversos anys, tindrà una important repercussió i es constitueix en una eina de referència en facilitar aclariments i orientacions sobre la interpretació i aplicació de la legislació pel que fa a la classificació dels residus. 

La classificació d'un residu com a perillós o no perillós té importants conseqüències per a la seva gestió. En primer lloc pel que fa al seu etiquetatge i emmagatzematge, però també per al seu transport i tractament, atès que cal prendre més precaucions que evitin riscos per a la salut i el medi ambient. Aquesta classificació de perillositat també afecta la tramitació administrativa del trasllat dels residus, que ve regulada pel Reial Decret 180/2015 i per altres aspectes legals que especifica la Llei 22/2011 de residus i sòls contaminats.

El document facilita un procediment per determinar si un residu és perillós o no perillós i l'epígraf de la Llista Europea de Residus (LER) en el qual podria classificar-se, conegut com codi LER. Aquest procediment relaciona tota la legislació europea aplicable i pot afectar la classificació dels residus, com és la Directiva 2008/98/CE sobre els residus, la llista europea de residus aprovada per la Decisió 2014/955/UE, el Reglament 850/2004 sobre contaminants orgànics persistents -POPs-, els reglaments REACH i CLP, la Directiva 1999/31/CE sobre abocadors i la Directiva 2012/18/UE sobre control de riscos inherents a accidents greus per substàncies químiques -SEVESO III.

Segons aquesta comunicació cal analitzar si el residu presenta un codi de perillós absolut, com serien l'amiant, dissolvents orgànics, olis lubricants, àcids o àlcalis; el residu també pot presentar un codi de no perillós absolut com pot ser el paper i cartró, el vidre o la roba; o un codi mirall en el qual residus relacionats poden desplegar característiques de perillositat o no, en aquest cas cal una anàlisi més detallada. Per a això, el document orienta sobre els passos a seguir per a la seva classificació i les fonts d'informació associades.

Un residu és perillós si presenta alguna de les característiques de perillositat de l'annex III de la directiva de residus:

• HP1 explosiu,
• HP2 comburent,
• HP3 inflamable,
• HP4 irritant,
• HP5 toxicitat específica en determinats òrgans/toxicitat per aspiració,
• HP6 toxicitat aguda,
• HP7 carcinògen ,
• HP8 corrosiu,
• HP9 infecciós,
• HP10 tòxic per a la reproducció,
• HP11 mutàgen,
• HP12 alliberament d'un gas de toxicitat aigua,
• HP13 sensibilitzant,
• HP14 ecotòxic i
• HP15 residus que poden presentar una de les anteriors característiques que el residu original no presentava directament.

El més habitual és que els residus siguin mescles de substàncies en ocasions amb elevada variabilitat, sobre els quals és difícil conèixer la seva composició sense determinació analítica o les seves característiques sense realitzar càlculs o assajos.

Aquesta comunicació de la Comissió Europea planteja exemples de residus complexos com envasos, residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE), i vehicles al final de la seva vida útil (VFU). També avalua components específics que poden estar presents en els residus, com compostos orgànics persistents, plàstics, cautxú, peròxids orgànics, calç, quitrà, substàncies que esgoten la capa d'ozó, i compostos orgànics (Benzè, Toluè, Xilè, Benzopirè).

(FONT: ASEGRE)

Veure Comunicació 2018/C 124/1

Veure més notícies +