Els objectius bàsics de la política de residus de la Unió Europea (fixats en la Directiva 2008/98/CE, de 19 de novembre, sobre els residus) són prevenir els residus i promoure la reutilització, el reciclatge i la recuperació per reduir l'impacte ambiental de la generació de residus.
Per assolir aquest objectiu es contemplen, entre altres mesures, l'elaboració de plans locals de prevenció de residus municipals. Aquesta eina permet planificar i aplicar a mig i llarg termini una estratègia per aconseguir la participació dels diferents agents implicats a nivell local en la prevenció de residus per assolir els objectius de reducció desitjats. Entre altres mesures es contempla el compostatge domèstic i comunitari, la promoció de consums immaterials, la promoció de bolquers reutilitzables, el pagament per generació de residus, la compra verda, els mercats d'intercanvi, etc.
La Directiva Marc de Residus de la UE constitueix el principal instrument normatiu per canviar l'enfocament de la gestió dels residus a Europa, en centrar el seu objectiu en la prevenció i el reciclatge. Aquesta Directiva reforça el principi de jerarquia en les opcions de gestió de residus. Seguint aquesta jerarquia, la prevenció és la millor opció de gestió seguida i en aquest ordre, de la preparació per a la reutilització, del reciclatge, d'altres formes de valorització (inclosa l'energètica) i finalment de l'eliminació (el dipòsit en abocador entre altres).
L'objectiu de l'aplicació de la jerarquia de residus és desplaçar la major part de les actuacions de gestió dels residus cap als graons superiors de la jerarquia, tal com es pot veure en el gràfic següent, sent la prevenció dels residus la primera prioritat en la mesura que és l'opció ambiental (i econòmicament) més sostenible.
Aquests plans han d'incloure objectius de prevenció i el detall de les mesures que es preveuen per a la seva consecució. La definició d'indicadors també és una eina útil per al seu monitoratge. D'altra banda, hi ha diversos factors, tant econòmics com competencials que poden determinar en gran mesura els resultats assolits.
Per a la consecució de bons resultats en matèria de prevenció de residus cal combinar diferents tipus d'instruments: tècnics, organitzatius, normatius, econòmics i de comunicació i participació tal com es mostra en les següents figures.
Aquests instruments de gestió han d'anar dirigits als diferents agents involucrats en la prevenció: productors, consumidors, agents socials, administració, etc.
L'ús d'aquests instruments de forma independent comporta una reducció de l'eficàcia. En canvi, si es desenvolupen en paral·lel i amb la participació de tots els agents, es creen sinergies que milloren els resultats obtinguts.
Per tant, cal aconseguir una participació conjunta entre els agents implicats i aconseguir la concurrència del major nombre i tipus d'instruments de prevenció:
INSTRUMENTS LOCALS DE PREVENCIÓ
Instruments tècnics: tenen com a objectiu assolir una reducció en el consum de recursos naturals, la minimització del contingut de substàncies tòxiques o la disminució de la quantitat de residus finals, entre d'altres.
Instruments Econòmics: el seu objectiu és aconseguir un canvi en la conducta dels agents implicats mitjançant una compensació o penalització econòmica.
Instruments educatius i comunicatius: tenen com a objectiu assolir un canvi en el comportament de l'agent implicat mitjançant l'oferiment d'informació sobre els impactes ambientals associats a la generació de residus, els beneficis que suposa la prevenció i les actuacions que es poden dur a terme.
Instruments normatius: Pretenen assolir un canvi en el comportament de l'agent implicat mitjançant l'aprovació i l'aplicació de la normativa local que reguli les actuacions en matèria de prevenció.
Instruments organitzatius: el seu objectiu és establir un sistema organitzatiu per tal de coordinar els diferents agents, institucions i processos implicats en la prevenció.
Veure Directiva 2008/98/CE
Veure més notícies