Tots els aspectes relacionats amb la composició d’una bossa d’escombraries “tipus” a Catalunya han estats analitzats per l’Agència de Residus de Catalunya i plasmats en tres estudis que es van exposar a Barcelona dins d’un seminari presentat pel director de l’ARC, Josep Mª Tost i el conseller delegat d’Ecoembes, Óscar Martín.

Els tres marcs d’estudi d’on s’han tret les conclusions van ser els residus a les llars de Catalunya, la generació de residus comercials i la generació de residus municipals.
És la primera vegada que es presenten resultats tan acurats i detallats sobre els residus a Catalunya i es poden extrapolar als que es generen a nivell mundial.

• Pesa la brossa

Un dels estudis es va anomenar “Pesa la brossa” i va consistir en un estudi minuciós de la brossa generada a 300 llars de Catalunya per determinar la tipologia de residus municipals domiciliaris. El punt fort d’aquest projecte va ser conèixer la quantitat de residus de les diferents fraccions de recollida selectiva: matèria orgànica sense incloure les restes vegetals, paper i cartró, vidre, envasos i restes.
Durant un any es va analitzar la brossa de 300 llars catalanes controlant el pes i separant la recollida selectiva. Els resultats d’aquest any d’estudi van concloure que una llar catalana genera una mitjana de 44,4% de matèria orgànica (restes de menjar), un 16% de resta no aprofitable, un 13,2% per envasos de vidre i un 12,7% de paper i cartró.

Una persona genera uns 0,6 kg aprox. de brossa al dia i si es descompta la fracció resta, que és la que no es pot aprofitar, el potencial de les fraccions que es reciclen (orgànica, envasos, vidre, paper i cartró) és molt alt, d’un 84% a Catalunya.

• Residus municipals

Per portar a terme l’estudi i poder obtenir dades de tots els aspectes a analitzar es va fer un anàlisi individual de cadascuna de les fraccions per després creuar totes les dades i percentatges i obtenir així una idea aproximada de la composició dels residus municipals a Catalunya. Es van seleccionar alguns municipis de Catalunya per fer una mostra representativa i a cada municipi es van realitzar 2 caracteritzacions (estudi per fracció) cada quadrimestre durant un any.
A cada caracterització es van estudiar de manera detallada aspectes dels residus com la quantitat o qualitat de la matèria orgànica, els envasos lleugers separats si eren domèstics o comercials, els envasos de vidre, els papers i cartrons, la cel·lulosa, la runa... i altres fraccions que podrien estar presents dins d’una de les nostres bosses d’escombraries.

• Residus comercials

L’estudi no només presenta dades tretes de l’anàlisi detallat de la brossa, conté també una part important d’informació que es basa en les conclusions obtingudes mitjançant la realització d’entrevistes a establiments comercials. D’aquí es va veure que la generació de residus comercials suposa un 36,5% dels residus municipals catalans; l’activitat comercial i els serveis generen un 43,2% del vidre a Catalunya, un 29,8% dels envasos de plàstic i metàl·lics i un 45,2% de la matèria orgànica.
Les activitats comercials suposen la generació de 498.022 tones de paper i cartró que són un 71,2% de la generació total  d’aquest residu al municipi.
Les activitats que tenen una major generació de residus municipals de Catalunya són els restaurants, els bars i els cafeteries i totes les activitats del sector quotidià alimentari.

Veure més notícies

+